 |
Fotografia de Josep Maria Jujol i Gibert |
Ens trobem davant del que és considerat com a últim exemple d'arquitecte modernista a Catalunya.
Igual que Doménech i Montaner, Antoni Maria Gallisá o Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol va entendre l'arquitectura des d'una òptica completament aliena als convencionalismes clàssics o moderns. L'arquitecte havia de treballar directament amb el material, apendre l'ofici de canter i amb la mà donar forma als detalls, a l'ornament. Tant és així que hi ha infinitat de detalls que mai van ser dibuixats, sinó que van ser executats per ell mateix directament a l'obra.
La seva obra
L'estil de Jujol és un estil lliure i capritxós, comparat amb la geometrització característica de Gaudí. La seva obra es caracteritza per una gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells i de rebuig, que porta a la seva màxima expressió a l'ús del trencadís. Es pot presentar la seva obra en dues etapes.
Igual que Doménech i Montaner, Antoni Maria Gallisá o Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol va entendre l'arquitectura des d'una òptica completament aliena als convencionalismes clàssics o moderns. L'arquitecte havia de treballar directament amb el material, apendre l'ofici de canter i amb la mà donar forma als detalls, a l'ornament. Tant és així que hi ha infinitat de detalls que mai van ser dibuixats, sinó que van ser executats per ell mateix directament a l'obra.
La seva obra
L'estil de Jujol és un estil lliure i capritxós, comparat amb la geometrització característica de Gaudí. La seva obra es caracteritza per una gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells i de rebuig, que porta a la seva màxima expressió a l'ús del trencadís. Es pot presentar la seva obra en dues etapes.
La seva primera etapa, que compren els anys 1911-1926, es caracteritza pel Realisme. No va tenir gran influència dins de les corrents vanguardistes de la seva època i es va mantenir dins de l'Eclecticisme característic de la seva obra. Els motius decoratius són virtuosos i complexs. Els seus dissenys de forja ho són també. Entre les obres de la seva primera etapa destaquen la botiga Mañach (Barcelona 1911), les reformes de la Masia Bofarull (Pallaresos 1914), la Masia Negre (Sant Joan Despí 1915), i la Casa Planells (Barcelona 1922).
Retorna a la seva línia classicista i historicista en la segona etapa, de manera no constant, fins a la seva mort. D'aquesta etapa es pot destacar la Font Monumental de Plaça Espanya (Barcelona 1929).
Va viure la revol.lució industrial que va modificar l'ofici, canviant l'artesanat pel mètode projectual. A més a més, va tenir diferències polítiques amb el nou règim sortint posterior a la Guerra Civil Espanyola, que li va impossibilitar accedir a l'adjudicació de moltes obres.
Tot això va fer que patís un aïllament absolut fins a la seva mort.
Les seves col.laboracions amb els grans mestres
Inicià la seva vida professional (1901-1902) de la mà d'Antoni Maria Gallisá, principal propulsor del taller d'artesans a Barcelona i de la filosofia dels "arts i oficis", qui el propi Jujol va considerar com el seu gran mestre. La seva tasca es compon bàsicament d'esgrafiats, d'afegits a l'arquitectura. Aquesta col.laboració serà de gran rel.levància en la vida profesisonal de Jujol, promovent a recuperar les arts aplicades a l'arquitectura, en el coneixement de la materialitat i en la necessitat de temps en el procés de fer les coses, cosa que li esdevindrà un "handicap" en les relacions que tindrà amb els seus futurs encàrrecs.
Tot i que potser la seva col.laboració més coneguda va ser la que va establir amb l'altre mestre del Modernisme, Antoni Gaudí (1906-1926). Amb ell va participar en gran part de la seva obra.
Tot això va fer que patís un aïllament absolut fins a la seva mort.
Les seves col.laboracions amb els grans mestres
Inicià la seva vida professional (1901-1902) de la mà d'Antoni Maria Gallisá, principal propulsor del taller d'artesans a Barcelona i de la filosofia dels "arts i oficis", qui el propi Jujol va considerar com el seu gran mestre. La seva tasca es compon bàsicament d'esgrafiats, d'afegits a l'arquitectura. Aquesta col.laboració serà de gran rel.levància en la vida profesisonal de Jujol, promovent a recuperar les arts aplicades a l'arquitectura, en el coneixement de la materialitat i en la necessitat de temps en el procés de fer les coses, cosa que li esdevindrà un "handicap" en les relacions que tindrà amb els seus futurs encàrrecs.
Tot i que potser la seva col.laboració més coneguda va ser la que va establir amb l'altre mestre del Modernisme, Antoni Gaudí (1906-1926). Amb ell va participar en gran part de la seva obra.
A diferència de l'anterior col.laboració, en aquesta Jujol ja ha desenvolupat una tècnica i una manera de fer que entrarà en juxtaposició amb la figura de Gaudí. Tots dos junts formaran un tàndem fantàstic, dos móns que col.lisionen. Gaudí com l'arquitecte de la geometria de la naturalesa, i Jujol com a dibuixant, escultor, pintor i arquitecte. El millor exemple on aquests dos móns es contrasten i complementen és en el banc ondulant del Parc Güell, on Jujol va ser l'encarregat d'elaborar el trencadís ceràmic constituïnt una sèrie infinita d'estimuls visuals discontinus.
A continuació es presenta un resum de les obres d'Antoni Gaudí on Jujol va participar:
- Casa Batlló: portes de fusta i recobriment ceràmic multicolor de la façana amb peces ceràmiques que simulen escates.
- Casa Milà: disseny de la forja dels balcons i la policromia de les pintures del sostre de l'entrada.
- Parc Güell: l'abans comentat banc i la decoració de l'intradós de les minivoltes de la sala hipòstila.
- Catedral de Palma: restauració i pintura de l'interior de la catedral.
- Sagrada Família: policromia de la maqueta per a l'Exposició Universal de París l'any 1910.
Aquesta col.laboració va durar fins la mort de Gaudí, l'any 1926.
A continuació es presenta un resum de les obres d'Antoni Gaudí on Jujol va participar:
- Casa Batlló: portes de fusta i recobriment ceràmic multicolor de la façana amb peces ceràmiques que simulen escates.
- Casa Milà: disseny de la forja dels balcons i la policromia de les pintures del sostre de l'entrada.
- Parc Güell: l'abans comentat banc i la decoració de l'intradós de les minivoltes de la sala hipòstila.
- Catedral de Palma: restauració i pintura de l'interior de la catedral.
- Sagrada Família: policromia de la maqueta per a l'Exposició Universal de París l'any 1910.
Aquesta col.laboració va durar fins la mort de Gaudí, l'any 1926.
 |
| Balcons de la Casa Milà |
 |
| Façana de la Casa Batlló |
 |
| Detall del banc del Parc Güell |
 |
| Sala hipòstila del Parc Güell |
La seva vida en dates
1879 Neix a Tarragona en l'edifici de l'escola primària on el seu pare era mestre.
1896 Inicia els estudis de ciències a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
1901 Comença els estudis d'arquitectura a l'Universitat d'Arquitectura de Barcelona.
Va tenir com a professors a Domènech i Montaner, Galissà i August Font i Carreras, entre d'altres.
1906 Es titula com a arquitecte amb un projecte final de carrera d'uns banys públics.
1909 És nomenat professor auxiliar en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
1924 És nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí.
1927 Es casa amb la seva cosina Teresa Gibert.
1949 Mor a l'edat de 69 anys d'una perforació intestinal.
Cronologia de la seva obra
1905 Reforma a l'Ateneu Barcelonés (Barcelona)
1906 Casa Batlló (Barcelona) (col.laboració amb Antoni Gaudí).
1908 Casa Milà (Barcelona) (col.laboració amb Antoni Gaudí).
1908 Teatre Metropol (Tarragona)
1915 Torre Sansalvador (Barcelona)
1911 Casa Mañach (Barcelona)
1913 Parc Güell (Barcelona) (col.laboració amb Antoni Gaudí).
1914 Casa Ximenis (Tarragona)
1916 Torre de la Creu (Sant Joan Despí)
1916 Cases barates, Horta (Barcelona)
1917 Reforma Campanari de l'Església de Sant Jaume (Tarragona)
1922 Casa Planells (Barcelona)
1924 Església de Vistabella (Tarragona)
1926 Reforma Can Negre (Sant Joan Despí)
1927 Torre Serra-Xaus (Sant Joan Despí)
1928 Can Camprubí (Cornellà)
1929 Font de la Plaça Espanya (Barcelona)
1931 Reforma Casa Bofarull (Tarragona)
1932 Torre Jujol (Sant Joan Despí)
1935 Santuari de Montserrat de Monterrí (Alt Camp)
