 |
| Rel.lació cantonada - buit urbà |
 |
| Perspectiva de la façana de la Casa Planells |
El solar està situat a la cantonada entre l'Avinguda Diagonal i el carrer de Sicília, en una illa dins del pla Cerdà però de forma trapezoidal degut al seu contacte amb el traçat de la Diagonal. Es tracta d'una parcel.la de només 82,70 m2 de superfície en planta, fet que necessitarà de recursos molt imaginatius per aprofitar al màxim l'espai i sol.lucionar totes les premises de projecte, des de la col.locació de l'escala i els espais comuns fins a la distribució interior de cadascun dels habitatges. No obstant això, la parcel.la no sempre va ser així de petita com veurem més endavant.
Potser un dels trets que fan la casa Planells tan singular són les tribunes ondulades que agafen més protagonisme en la cantonada Diagonal/Sicília, orientades al sud-est, i que fan de contraposició davant el buit de la trama urbana al qual es troba encarada. Gràcies a aquest buit podem disposar d'una perspectiva excel.lent per poder contemplar aquesta cantonada que fa que l'edifici sembli més alt del que en realitat és.
El client
El solar era propietat de Evelí Planells, contractista i promotor d'habitatges de la ciutat de Barcelona. No és el primer encàrrec que rep Jujol d'aquest senyor, ja que els unia una estreta rel.lació professional, havent participat en diverses cases i altres projectes durant molts anys. Un exemple d'aquesta bona sintonia entre ambdós personatges va ser l'encàrrec per part del senyor Planells de la làpida sepulcral familiar l'any 1917 que encara hi és present al cementiri de Montjuïc.
Abans de conèixer el resultat final, s'exposaran totes les fases per les quals va passar l'encàrrec.
Primera proposta (1922):
la casa noble unifamiliar
 |
| [Croquis 01] En vermell, col.locació del projecte en la parcel.la de la proposta 01 |
La primera proposta era un habitatge unifamiliar de quatre plantes amb jardí per a un metge i la la seva família, i s'hi volien incloure les dependències necessàries per a un consultori mèdic.
Una de les primeres decissions és la col.locació de la consulta i les dependències a la planta baixa, col.locant tot el programa residencial a sobre per poder separar les zones d'àmbit públic de les d'àmbit privat.
 |
| [Imatge 01] Planta baixa proposta 01 |
 |
| [Imatge 02] Planta primera proposta 01 |
 |
| [Imatge 03] Planta segona proposta 01 |
 |
| [Imatge 04] Planta tercera proposta 01 |
La casa se situa al fons de la parcel.la adosada a les mitgeres veïnes, tal i com indica el croquis 01, deixant un jardí a la part del davant de la casa amb un traçat per permetre l'arribada del cotxe fins a l'entrada principal de la residència. Així doncs, la cantonada Diagonal/Sicília queda sense edificar, permetent una perspectiva de la totalitat de la façana des del carrer.
La distribució interior vindrà donada per la forma de la mitgera a la qual queda adosada. La distribució interior de l'habitatge girarà al voltant d'un hall i un cilindre on aniran ubicades les estances més nobles de la residència.
La façana, de la qual es conserven unes perspectives fetes a llapis, es declara clarament d'esperit barroc, amb l'intenció de semblar més llarga del que en realitat i una desmaterialització, incrementant la lleugeresa de les plantes superiors respecte de les inferiors.
 |
| [Imatge 05] Perspectives de la façana proposta 01 |
Segona proposta (1923):
l'edifici de dos habitatges
 |
| [Croquis 02] En vermell, col.locació proposta en la parcel.la de la proposta 02 |
L'any 1923 el senyor Planells ha de vendre pràcticament dues terceres parts, i passa d'una superfície de 240m2 quedant-se amb una nova de 83m2 de superfície (10,55 metres a Diagonal i 12,75 metres a Sicília). No obstant manté la cantonada del carrer Sicília amb la Diagonal, que ara agafarà molt més protagonisme.
Com és d'esperar, el projecte patirà un canvi radical en la seva concepció. Es canvia el programa anterior per un de dos habitatges en una parcel.la molt petita, de manera que s'hauran d'acomodar un habitatge sobre l'altre. A més des d'un primer moment es descarta la presència de jardí i s'opta per ocupar la totalitat de la parcel.la. Una d'aquestes cases seria pel propietari del solar, Evelí Planells, mentre que l'altre seria destinada a lloguer.
Els únics dibuixos que es conserven són de la façana. Com es pot veure, es tracta d'una planta baixa amb dos accesos i la planta principal amb una tribuna volada, l'element que agafa més protagonisme i que continuarà fins el projecte definitiu. La tercera planta es reserva per a unes golfes.
És característica la rel.lació d'alçades entre la planta baixa i la principal. Aquesta última aparentment més pesada i més adornada suportada per una més lleugera. A més, la cantonada agafa protagonisme. Aquesta seria la diferència més important amb el projecte anterior, agafant aquest una lectura més radical des de fora.
A la cantonada se situa una figura escultòrica, que es tracta de la Verge Maria. Segons paraules del propi Jujol sobre aquesta decisió: "Se trata de hacer un monumento a la Purísima Concepción, sirviendo como base la totalidad de la casa".
Pel que fa a l'interior, apareix l'escala d'ús compartit en la zona de circul.lació, i la distribució dels habitatges deixarà un espai amb més jerarquia, multifunció, donant a la cantonada un cos sortit que abarca ambdues façanes amb obertures especials.
El tractament estructural (tal i com indica el croquis 02) es resoldrà per mitjà d'un embigat en àbac amb centre a l'escala principal. Aquest últim recurs de radiació s'inspira en formes de la natura en que Jujol era un expert. Un recurs present en tota l'obra del mestre Antoni Gaudí.
 |
| [Imatge 05] Dibuix de la façana a la Diagonal de la proposta 02 |
 |
| [Imatge 06] Dibuix perspectiva vestíbul interior habitatge proposta 02 |
Tercera proposta (1923):
l'edifici de quatre habitatges
En aquest tercer projecte, que esdevindrà sent el definitu, es plantejava construir un edifici de sis plantes amb diversos usos sobre una superfície de 83m2 de solar. El programa constava d'un magatzem o local comercial a la planta baixa semisoterrada (1), un entresól per a llogar com a habitatge (2), un pis principal més gran per a la família Planells (3), i sobre d'aquesta tres pisos menors per a llogar (4, 5, 6). Amb aquestes premises Jujol va afrontar el seu tercer projecte.
De la mateixa manera que el croquis 02, la casa es pot explicar conceptualment com un volum rectangular amb un gran cilindre a l'interior on s'ubica l'escala i actua com a pivot, com a eix.
Jujol va iniciar la seva proposta des de la façana, buscant una imatge representativa per a l'edifici, una idea, amb reminiscències barroques i una altra vegada amb presència d'elements religiosos. En aquest cas es substitueix la imatge de la Verge Maria de la proposta anterior pel d'una figura humana amb significats cristians col.locada sobre l'accés principal de la casa.
La façana, que recordem que dóna a dos carrers, es planteja com una de sola, contínua, on la cantonada no ha de significar una interrupció.
La cantonada perd el significat que havia agafat en la segona proposta, i l'atenció se centra ara en el cos vertical situat al centre de la façana i que correspondrà en l'interior dels salons de cada un dels pisos. Aquest element sobre la planta baixa i l'entresòl actuarà com un element sortint que invadeix la vorera, i a les plantes superiors de tribuna. Serà aquesta tribuna la que composarà la imatge final de l'edifici. El fet de que la façana sigui molt estreta fa que ara l'edifici adquireixi un efecte d'extrema verticalitat, creant una sensació de que la casa sigui molt més alta del que en realitat és.
La planta baixa i l'entresòl es tracten com una massa sòlida sense cap tipus d'element decoratiu sobre aquestes i amb obertures arrodonides. Aquestes obertures (portes i finestres) aniran adornades per un treball de forja molt característic en l'obra de Jujol, que recordem que va treballar en les balconades forjades de la Casa Milà.
La intenció de tenir una base sòlida i pètrea que sosté la resta de l'edifici, ve donada pel gruix dels murs de la planta baixa i l'entresòl, que serà de 60cm, mentre que el de la resta de plantes serà de la meitat, 30cm. L'alçada d'aquests dos nivells serà de 5,20 metres. L'alçada de la tribuna superior és de 3,95 metres.
La intenció de tenir una base sòlida i pètrea que sosté la resta de l'edifici, ve donada pel gruix dels murs de la planta baixa i l'entresòl, que serà de 60cm, mentre que el de la resta de plantes serà de la meitat, 30cm. L'alçada d'aquests dos nivells serà de 5,20 metres. L'alçada de la tribuna superior és de 3,95 metres.
 |
| [Imatge 07] Planta baixa proposta definitiva |
 |
| [Imatge 08] Planta principal proposta definitiva |
 |
| [Imatge 09] Planta segona proposta definitiva |
Per sol.lucionar l'estructura, la planta està dividida en diferents zones d'embigat. Dues grans àrees d'embigat (en el croquis A i B), l'àrea lliure del pati de la cantonada interior, l'àrea de l'escala que reprodueix la geometria del propi solar i que es desenvolupa en forma d'espiral i l'àrea rectangular del vestíbul. Al tractar-se d'una parcel.la de poca superfície i disposant de mitgeres en dues dels seus quatre costats, les llums de les bigues no són molt grans, pel que es va poder utilitzar un sistema rústic de revoltons.
 |
| [Croquis 03 i 04] Esquema correspondència entre solar i geometria de l'escala Esquema de divisió d'àrees d'embigat |
Les tribunes son el tret més característic de la façana que es tradueix en una presència material i plàstica més que notable. No obstant la tribuna volada contínua només existeix en la planta principal, on aquesta comunica totes les estances que donen al carer. Mentrestant en els 3 pisos restants únicament hi ha una tribuna al centre, amb dos balconades a cada un dels costats, com es pot observar a les plantes.
Jujol va haver de treballar sobre el fet d'aprofitar tot el que fos possible l'espai disponible, obtenir la supérifice útil màxima per habitatge per tal de treure el màxim rendiment. És per aquest motiu que es plantegen habitatges dúplex, treballant l'espai en volum, i no només en planta.
Jujol va poder acabar l'edifici fins a la segona planta. És a dir, l'àtic i les rematades són a posteriori realitzades per un altre arquitecte. No obstant, allò construït respecta molt les intencions transmeses pel propi Jujol.
 |
| [Imatge 10] Vista interior habitatge: la doble alçada i l'ornament d'un pilar al pis principal |
 |
| [Imatge 11] Dibuix del disseny de la façana i estat de les obres quan Jujol va abandonar el projecte |
